Veient la situació convulsa que vivim actualment, des de la redacció de EL LLOBREGAT ens sembla apropiat parlar d’una part important de la història de Catalunya i sobretot del Baix Llobregat: la creació de la Colònia Güell.
Però no parlarem de quan, com o qui, sinó quelcom més important: per què.
Encara que la fundació de la colònia es va produir al 1890, i també que tothom relaciona aquesta petita localitat amb Eusebi Güell , en realitat ens hem
de remuntar al fundador d’aquesta casa industrial, el senyor i pare de l’anterior, Joan Güell i Ferrer.
Natural de Torredembarra (Tarragona), després d’acabar els seus estudis als divuit anys, es va embarcar rumb al nou continent, concretament a l’Habana, on va treballar en una casa de comerç, fins que als vint-i-un anys va estalviar suficient per crear una societat mercantil juntament amb uns companys, la que va ser la base de la seva fortuna.
Va tornar amb trenta sis anys i després de viatjar per Europa prenent nota de l’evolució de la indústria, va fundar la seva primera fàbrica de teixits de cotó a Martorell, i més endavant una altra al poble de Santa Maria de Sans, on es va dedicar a la fabricació del vellut (teixit destinat sobretot als obrers).
La força motriu d’aquesta fàbrica prop de Barcelona eren les màquines de vapor, però les dificultats tècniques de la manufactura del vellut pràcticament van arruïnar Joan Güell. Per tal de reconduir el seu negoci, Joan Güell va oferir un lloc al seu costat com a director de la fàbrica de Sants, el Vapor Vell, a Josep Sol i Padrís. Era una època convulsa per les agitacions socials, que ja s’havien donat a altres països d’Europa com França i Gran Bretanya: si s’investiguen algunes fonts antigues veurem com descriuen a Sol i Padrís com un polític que advocava per un apropament entre els interessos del patró i els obrers. Però sembla que la realitat era que es decantava per una tendència econòmica proteccionista, en defensa dels interessos de la burgesia industrial catalana. La seva mort es produir el 2 de juliol de 1855 a la fàbrica on treballava, durant un discurs amb els treballadors, on es tractava de fixar els preus de la mà d’obra de l’empresa. Encara que de vegades s’ha intentat relacionar aquest fet amb els que van tenir lloc durant la setmana tràgica de 1855, la veritat és que per a molts sembla només una coincidència, ja que les reivindicacions d’aquelles revoltes eren per demanar el dret d’associació obrera, però sembla massa coincidència, ja que, un cop els obrers gaudissin d’aquest dret, podrien començar a lluitar junts i organitzats contra l’explotació laboral a la qual eren sotmesos.
Durant tota la vida de Joan Güell i després de la seva mort, el 22 de novembre de 1872, també en època del seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi, les revoltes dels obrers i les paralitzacions dels treballs a les fàbriques eren comuns i afectaven el negoci. La solució també van portar-la d’Europa: crear colònies industrials al voltant de la fàbrica, aprofitant l’energia hidràulica dels rius i també allunyant-les de les ciutats, que eren caldo de cultiu de les revoltes.
Per aquesta raó va néixer la Colònia Güell: crear un microcosmos per a l’obrer, fet que proporcionava pràcticament tots els avantatges per l’amo de la fàbrica, ja
que l’absentisme a la feina pràcticament no existia i la despesa quotidiana dels obrers i les seves famílies retornava directament a la propietat de l’amo: la botiga, el bar-casino, la barberia, l’estanc i fins i tot el lloguer dels pisos, ja que no els podien tenir en propietat.
La fàbrica donava treball als habitants de la colònia i aquests a canvi rebien tots els serveis que necessitaven. Però també enviaven tant nois com noies a treballar traient-los de les escoles quan encara eren petits. Podem pensar que tampoc era tan mala idea la situació a les colònies, però hem de tenir en compte que des de ben jovenets els nens i nenes eren alliçonats per les monges que dirigien les escoles, mentre que la resta de la població rebia els discursos sobre les lloances de la fàbrica i les bondats de l’amo de mans del capellà de l’església.
Encara que la ciutat quedava allunyada, els problemes eren els mateixos per als obrers de la colònia: jornades laborals de més de 12 hores, condicions precàries i explotació infantil. Hi ha un cas especialment tràgic que va tenir lloc el 23 de febrer de 1905: el nen Josep Campderrós va caure dins d’una tina de tint, un líquid càustic i bullent en el qual van estar submergides les cames del nen. Pràcticament li van quedar inutilitzades fins el punt que els metges recomanaven la seva amputació. El capellà de la colònia, Gaspar Villarrubias, va exhortar els companys obrers del nen a que fessin una donació de pell per tal de salvar-lo. 43 Homes es van inscriure, entre ells, els dos fills d’Eusebi Güell, Claudi Güell, gerent de la fàbrica, i Jaume Güell, director. El 4 d’abril va tenir lloc la primera operació i a principis del mes de juny, la segona. Un parell de mesos després el capellà Villarrubias va tornar a fer una donació de pell, i un any després de l’accident el nen Campderrós protagonitzava la processó del Corpus a la Colònia.
Volem que conegueu el nom dels herois que van fer possible la seva curació: Baldomero Pratjinestós (35 anys), Pau Pascual (27), Ramón Pons (32), Cristóbal Artigas 35), Joan Costa (18), Josep Montserrat (18), Josep Oró (35), Salvador Fisa (18), Pere Tutusaus (18), Tomàs Guinot (27), Miquel Morera (18), Josep Carreter (23), Alfons Estilles (36), Ignaci Dalmau (20), Salvador
Salas (18), Antoni Sánchez (19) i Andreu Esteve (25).
És evident que aquest accident no hauria ocorregut si no hi hagués estat aquest nen a la fàbrica treballant, però el fet que va calar més va ser tota la gesta posterior per salvar-li les cames; tot gràcies a la ràpida gestió del capellà, que va saber encoratjar la seva gesta, enfront la veritat incòmoda: la poca seguretat a la feina i el fet que els nens correguessin entre màquines i perillosos productes químics, per portar un jornal a casa seva.
Amb el temps els treballadors van aconseguir reduccions de jornades, millores de les condicions laborals i la desaparició dels nens a la fàbrica, ja que les reformes laborals també arribaven a la colònia. És aquesta la realitat de la fundació de la colònia? Sí que va ser aquesta la raó per moltes de les colònies, tant les dels rius Llobregat i Ter, com les d’altres països d’Europa. ||
Encara que la fundació de la colònia es va produir al 1890, i també que tothom relaciona aquesta petita localitat amb Eusebi Güell , en realitat ens hem
![]("imagenes/el13612foto44.jpg") |
| Joan Güell i Ferrer, pare d’Eusebi Güell i fundador de la tradició textil de la familia Arqueològic. |
de remuntar al fundador d’aquesta casa industrial, el senyor i pare de l’anterior, Joan Güell i Ferrer.
Natural de Torredembarra (Tarragona), després d’acabar els seus estudis als divuit anys, es va embarcar rumb al nou continent, concretament a l’Habana, on va treballar en una casa de comerç, fins que als vint-i-un anys va estalviar suficient per crear una societat mercantil juntament amb uns companys, la que va ser la base de la seva fortuna.
Va tornar amb trenta sis anys i després de viatjar per Europa prenent nota de l’evolució de la indústria, va fundar la seva primera fàbrica de teixits de cotó a Martorell, i més endavant una altra al poble de Santa Maria de Sans, on es va dedicar a la fabricació del vellut (teixit destinat sobretot als obrers).
La força motriu d’aquesta fàbrica prop de Barcelona eren les màquines de vapor, però les dificultats tècniques de la manufactura del vellut pràcticament van arruïnar Joan Güell. Per tal de reconduir el seu negoci, Joan Güell va oferir un lloc al seu costat com a director de la fàbrica de Sants, el Vapor Vell, a Josep Sol i Padrís. Era una època convulsa per les agitacions socials, que ja s’havien donat a altres països d’Europa com França i Gran Bretanya: si s’investiguen algunes fonts antigues veurem com descriuen a Sol i Padrís com un polític que advocava per un apropament entre els interessos del patró i els obrers. Però sembla que la realitat era que es decantava per una tendència econòmica proteccionista, en defensa dels interessos de la burgesia industrial catalana. La seva mort es produir el 2 de juliol de 1855 a la fàbrica on treballava, durant un discurs amb els treballadors, on es tractava de fixar els preus de la mà d’obra de l’empresa. Encara que de vegades s’ha intentat relacionar aquest fet amb els que van tenir lloc durant la setmana tràgica de 1855, la veritat és que per a molts sembla només una coincidència, ja que les reivindicacions d’aquelles revoltes eren per demanar el dret d’associació obrera, però sembla massa coincidència, ja que, un cop els obrers gaudissin d’aquest dret, podrien començar a lluitar junts i organitzats contra l’explotació laboral a la qual eren sotmesos.
Durant tota la vida de Joan Güell i després de la seva mort, el 22 de novembre de 1872, també en època del seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi, les revoltes dels obrers i les paralitzacions dels treballs a les fàbriques eren comuns i afectaven el negoci. La solució també van portar-la d’Europa: crear colònies industrials al voltant de la fàbrica, aprofitant l’energia hidràulica dels rius i també allunyant-les de les ciutats, que eren caldo de cultiu de les revoltes.
Per aquesta raó va néixer la Colònia Güell: crear un microcosmos per a l’obrer, fet que proporcionava pràcticament tots els avantatges per l’amo de la fàbrica, ja
![]("imagenes/el13612foto45.jpg") |
| Alguns dels herois amb les medalles donades per Eusebi Güell, després de donar pell per l’operació del nen Josep Campderrós Arqueològic. |
La fàbrica donava treball als habitants de la colònia i aquests a canvi rebien tots els serveis que necessitaven. Però també enviaven tant nois com noies a treballar traient-los de les escoles quan encara eren petits. Podem pensar que tampoc era tan mala idea la situació a les colònies, però hem de tenir en compte que des de ben jovenets els nens i nenes eren alliçonats per les monges que dirigien les escoles, mentre que la resta de la població rebia els discursos sobre les lloances de la fàbrica i les bondats de l’amo de mans del capellà de l’església.
Encara que la ciutat quedava allunyada, els problemes eren els mateixos per als obrers de la colònia: jornades laborals de més de 12 hores, condicions precàries i explotació infantil. Hi ha un cas especialment tràgic que va tenir lloc el 23 de febrer de 1905: el nen Josep Campderrós va caure dins d’una tina de tint, un líquid càustic i bullent en el qual van estar submergides les cames del nen. Pràcticament li van quedar inutilitzades fins el punt que els metges recomanaven la seva amputació. El capellà de la colònia, Gaspar Villarrubias, va exhortar els companys obrers del nen a que fessin una donació de pell per tal de salvar-lo. 43 Homes es van inscriure, entre ells, els dos fills d’Eusebi Güell, Claudi Güell, gerent de la fàbrica, i Jaume Güell, director. El 4 d’abril va tenir lloc la primera operació i a principis del mes de juny, la segona. Un parell de mesos després el capellà Villarrubias va tornar a fer una donació de pell, i un any després de l’accident el nen Campderrós protagonitzava la processó del Corpus a la Colònia.
Volem que conegueu el nom dels herois que van fer possible la seva curació: Baldomero Pratjinestós (35 anys), Pau Pascual (27), Ramón Pons (32), Cristóbal Artigas 35), Joan Costa (18), Josep Montserrat (18), Josep Oró (35), Salvador Fisa (18), Pere Tutusaus (18), Tomàs Guinot (27), Miquel Morera (18), Josep Carreter (23), Alfons Estilles (36), Ignaci Dalmau (20), Salvador
![]("imagenes/el13612foto46.jpg") |
| Imatge aeria de la Colonia Güell. |
És evident que aquest accident no hauria ocorregut si no hi hagués estat aquest nen a la fàbrica treballant, però el fet que va calar més va ser tota la gesta posterior per salvar-li les cames; tot gràcies a la ràpida gestió del capellà, que va saber encoratjar la seva gesta, enfront la veritat incòmoda: la poca seguretat a la feina i el fet que els nens correguessin entre màquines i perillosos productes químics, per portar un jornal a casa seva.
Amb el temps els treballadors van aconseguir reduccions de jornades, millores de les condicions laborals i la desaparició dels nens a la fàbrica, ja que les reformes laborals també arribaven a la colònia. És aquesta la realitat de la fundació de la colònia? Sí que va ser aquesta la raó per moltes de les colònies, tant les dels rius Llobregat i Ter, com les d’altres països d’Europa. ||